El llenguatge secret dels arbres: la ciència darrere del bosc que es comunica

📡 Els arbres parlen? La biologia diu que sí.

Durant molt de temps, hem pensat en els arbres com éssers silenciosos, inerts, que simplement creixen i fotosintetitzen. Però investigacions recents en ecologia forestal i micologia han trencat aquest mite. Ara sabem que els arbres comuniquen informació química i fins i tot col·laboren a través d’una xarxa subterrània de fongs anomenada micorizes.

🌱Micorizes: una aliança vegetal-fúngica impressionant

Les micorizes són simbiosis entre els fongs i les arrels de les plantes. Els micelis dels fongs (estructures filamentoses molt fines) s’adhereixen a les arrels dels arbres i formen una xarxa enorme que permet transportar aigua, nutrients (com nitrogen i fòsfor) i senyals bioquímiques d’un arbre a un altre.

Aquest sistema no només millora l’absorció de nutrients, sinó que actua com una mena de cervell col·lectiu, on els arbres poden enviar informació, detectar canvis i adaptar-se millor al seu entorn. Per exemple, s’ha observat que en boscos madurs, els nostres faigs (fagus sylvatica) es transmeten C, N i aigua a través de la xarxa micelial. També poden “recordar” èpoques de sequera i adaptar-se millor en futures condicions extremes gràcies a intercanvis d’informació bioquímica.

🌳 Cooperació vegetal: molt més que supervivència

La biòloga forestal Suzanne Simard, pionera en aquest camp, ha demostrat que arbres d’espècies diferents poden compartir recursos, especialment en moments d’estrès: un arbre adult pot enviar carboni a un plançó que creix en ombra i no pot fotosintetitzar prou. O per exemple, durant períodes de sol intens, el bedoll (betula spp.) pot transferir part de la seva energia a arbres veïns com l’avet, que poden quedar més a l’ombra. Aquesta cooperació interespècie a través de micel·li és molt rara i fascinant i trenca amb la visió darwinista estricta de “competència per recursos”, obrint la porta a una ecologia més col·laborativa i interdependent.

🔥Missatges d’alerta: defenses químiques i comunicació aèria

Els arbres no només es comuniquen per sota terra. També utilitzen compostos orgànics volàtils (COVs) per enviar alertes per l’aire. Quan un arbre és atacat per un insecte, pot emetre molècules que avisen als seus veïns, els quals comencen a produir substàncies de defensa, com tanins o alcaloides. És una forma de defensa química col·lectiva, ben estudiada en espècies pi silvestre (pinus sylvestris). Aquest, quan és atacat per l’eruga processionària o altres herbívors, allibera monoterpens i altres COVs. Aquests senyals avisen als pins propers, que activen mecanismes de defensa abans de ser atacats. A més, atrauen insectes depredadors que mengen les erugues.

🧠Neurobiologia vegetal?

Encara que els arbres no tenen cervell, alguns científics parlen de “intel·ligència vegetal” per descriure la seva capacitat de processar informació, prendre decisions (com obrir o tancar estomes, activar defenses, modificar el creixement arrel/arbre) i respondre a estímuls. És un debat obert i fascinant que planteja preguntes sobre què vol dir “comunicar” o “sentir” en el regne vegetal.

🧬En resum…

Els arbres parlen, cooperan i s’adapten junts. El bosc és molt més que un conjunt d’arbres: és una xarxa viva i intel·ligent que ens parla… si l’escoltem amb ulls científics i cor curiós.