Roser força comú en zones obertes de l’estatge basal i de muntanya mitjana.

De fulles glabres i flors grans i oloroses.

Arbret de port arbustiu de fulles punxents i amb una franja blanca central.

Fruit blavós en madurar. Propi de l’estatge montà.

Herba de poc més d’un pam d’alçada, de fulles linears soldades de dues en dues a la tija i de flor solitària vistosa.

Creix en prats i vorades de boscos silicícoles subalpins i alpins.

Amb branques fins a 20 cm. Li agraden els Ilocs ombrívols on creix en el sol, en l’humus i en la fusta en descomposició, formant àmplies catifes.

És el roure més comú en zones assolella-des de la muntanya humida poc frescal.

Té el marge de les fulles lobulat amb pilo-sitat al revers.

Forma boscos poc extensos a causa de la pressió secular que ha patit per extreure’ n llenya i carbó.

És l’alzina de la muntanya continental.

De capçada ample com de bolet. Fa masses boscoses i acompanya pinedes submontanes.

Puja en alçada en solells rocallosos fins més amunt dels 1.500 m.

Pi de tronc rogent.

Té fulles aci-culars curtes de 3 a 6 cm de color verd blavós, unides de dues en dues.

Creix a l’estatge altimontà on forma boscos extensos rics en bolets. La seva fusta és preuada.

Falguera molt gran de fins a 2 m d’alçada, que pot formar masses denses al sotabosc de boscos humits i lluminosos o entapissant landes i vessants humits de muntanya mitjana.

Té forces propietats medicinals.

Matoll ramificat de poques fulles i punxent, de tiges endurides amb espines robustes i estriades.

Viu en brolles i en marges assolellats i secs a les parts baixes de tendència submediterrània.

Arbust baix caducifoli, de brancatge dens i espinós.

És conegut pels seus fruits carnosos de color blavós, els aranyons, usats per fer licors com el patxaran.